Avui desidim anar ha veure la famosa escultura del Buda de Leshan. De bon mati anem cap al centre de la ciutat ,a l’estació d’autocars. el trajecte es força maco,sobre tot quan cambiem de veicle,un taxis i enfilem cap a la muntanya de Emeishan, cantitat de arbres per el cantó de la carretera, que ens dona la sensació de respirar una mica millor alivian la xafugó que patim ja fa dies.
De sobte ens trovem amb un precios llac situat al peu mateix de la muntanya, que es format per tres rius que desenboquen en ell.

Arrivem a una esplanada plena d’atocars i coches, ens imaginem el que trovarem, peró la realitat es pixor, una enorme cua espera per entrar a veure el famós Buda, que el monjo Haiton va iniciá,l’obra l’any,713 durant la dinastia Tang, aquet monjo pensaba que aquesta escultura protegiria, la destrucció dels barcos i les inundacions que les aigues turbulentes inundaven l’aldea veina.

Al cap de 90 anys molts dels seus desseples van acabar l’obra, i es diu que els restes de la construcció, es van anar acumulant al riu variant la seva corren, fen les aigues més tranquiles.

El que he pogut veure m’ha semblat espectacular, una llarga escala voltant la muntanya i en tota ella imatges de petit tamay, peró de molta importancia.

Al peu de la muntanya el gran llac que casi mulla els peus de l’enorme buda,i sembla que contempli els barquets plens de turistes que amb molta curiositat naveguen contemplan-lo

Aquesta muntanya va se declarada Patrimoni de la Humanitat al 1996.