Després d’un passeig per la ciutat, anem al parc, la Cabaña de Du fu, un parc maravellos com tots els que tenim vistos en aquesta part del món, peró, amb la particularitat que en ell hi ha un museu, dedicat a Du Fu, que diu molt de la sensibilitat de la gent que el va fundá, i l’admiració que sentien per aquell poeta que a la seva memória el van construi.

Du Fu, va neiger al 712, la afició a la literatura ja venia de familia del seu avi. La seva educació literária molt esmerada.Va sé un viatgé empedernit, sempre buscant la bellesa de la seva terra, i també molt interesat amb la vida de la gent pobra, per cambiá les situacions.

Cap als trenta-cinc anys va intentá tindre un carrec politic, peró per intrigues dels seus examinadors, que coneixien les seves idees no va poder ser,i va tindre que viure tota la seva vida a la pobresa. Va sé un poeta excepcional i ejemplá que va estimá, i va sé estimat per la gent del seu temps. ultim passatge de…

( Soñando con Li-Bai )