Malgrat que plovia bastant,ens equipem més o menys per la pluja, i com sempre agafem un taxis,dirigin-nos a un dels temples més coneguts de la ciutat de Pequin.

Va se edificat a l’any 1649, avui dia viuen un grup de monjos mongols. Dona la casualitat, que tres secles després, en 1949, va sé nomenat Monument Nacional.

En moltes sales están exposades cantitat d’obres d’art, de tota mena peró el que hem crida més latenció, es trova al pavelló de les Mil Felicitats. En ell, hi ha un immens tronc d’arbre de fusta de Sandal que medeix 6 metres d’alçada, amb la talla de la imatge del Buda.

Després de veure tanta maravella, anem per el centre de Beixin, buscant un lloc per dinar.

El temps no ens acompanya gens, per casualitat ens fiquem en uns carrerons plens a tope de gent,en ell hi han moltes paradetes de subenirs, i d’atres que fan menjars de tota mena, tan freixits, com sopa o arros bollit. En un dels restaurants dels molts que hi han per aquells barris hem dinat. Trapitjan un munt d’aigua, sortim d’aquells carrers molt tipics,que a totes les ciutat sol haver, peró que et mostren també l’altra cara,i veus la realitat, no tot son palau i temples bonics, tenadones de la gent que ho pasa molt malament.